El parc natural del Fondo

El parc natural del Fondo forma part de l'antiga albufera d'Elx, creada per la desembocadura del riu Vinalopó i dessecada quasi íntegrament entre l'Edat mitjana i el segle XVIII, per a convertir-la en terreny cultivable.

En aqueixa zona pantanosa, la Companyia de Regs de Llevant va construir en els anys vint del passat segle dos embassaments reguladors (el de Llevant suma 450 hectàrees, mentre que el de Ponent aconsegueix les 650) per a recollir i posteriorment distribuir als agricultors, per un canal central, l'aigua elevada des de la veïna desembocadura del riu Segura. Tot aquest conjunt hidràulic està ocult després dels canyars i altra vegetació palustre, oferint un aspecte de gran llacuna natural, completada amb una sèrie de tolles i saladars immersos en un horitzó de cultius i palmerars, que conformen un paisatge excepcional.

El Fondo, que comparteixen Elx i Crevillent, és paratge natural des de 1988 i va ser declarat parc natural per la Generalitat Valenciana en 1994. Figura en els llistats del RAMSAR i està classificat com ZEPA (Zona d'Especial Protecció per als Ocells) per la rellevància i abundància de la seua avifauna. S'han comptabilitzat 172 espècies, de les quals mig centenar són nidificants. Entre elles figuren el xarxet marbrenc, una dels ocells més amenaçats d'Europa i l'àneccapblanc, també en perill d'extinció, així com garses, *anátidas i limícoles de diverses espècies, i flamencs. En el mitjà aquàtic trobem l'anguila, el mújol, la carpa i el fartet comú, un xicotet peix endèmic del Mediterrani espanyol.

El paisatge del Profund està dominat pel canyís, mentre que les jonqueres estan representades de manera molt fragmentària. Les alcolechas ocupen zones més seques i halòfiles, al costat de les salicornias i dessaborides.

Diverses passarel·les i observatoris permeten al visitant conéixer diversos racons del parc i observar l'activitat dels nombrosos ocells tant en els embassaments com en els cels, en els quals es gaudeix d'extraordinaris capvespres.

http://www.visitelche.com/va/naturaleza/parque-natural-el-hondo/

El dret a l'aigua.

El dret a l'aigua no solament implica que les persones tinguem accés a l'aigua potable, sinó que a més han de reunir-se una sèrie de requisits, ja que totes les persones tenen dret a disposar de forma continuada d'aigua suficient, saludable, físicament accessible, assequible i d'una qualitat acceptable. 

Aquests són els requisits al detall:

El proveïment d'aigua ha de ser suficient, és a dir, la quantitat d'aigua per persona ha de ser la necessària per a cobrir les necessitats d'ús personal i domèstic: higiene personal, llavat de roba, cuinar, neteja de la llar, etc.

L'aigua ha de ser saludable i estar lliure de contaminació, productes químics o substàncies perilloses per a la vida humana. Segons l'OMS, almenys 2.000 milions de persones en el món es proveeixen de fonts d'aigua potable contaminada per femta.

L'aigua ha de tindre un color i un sabor acceptables, tant per a l'ús personal com per a l'ús domèstic.

L'aigua ha de ser fàcilment accessible. L'accessibilitat vol dir que l'aigua ha d'estar prop de la llar, dels centres de formació, del treball o dels centres de salut, de manera que el temps per a recollir-la no ha de ser superior a 30 minuts. Segons dades d'altres organitzacions la distància mitjana que recorren les dones a Àfrica i Àsia per a anar a buscar aigua és de 6 quilòmetres.

L'aigua ha de ser assequible per a totes les persones, és a dir, no es pot privar a cap persona o grup de l'accés a l'aigua potable per no poder pagar.

https://eacnur.org/blog/derecho-al-agua-derecho-humano/

La petjada hídrica.

La petjada hídrica d'una persona, comunitat, empresa o país, és l'aigua dolça total que s'utilitza per a produir els béns i serveis consumits. El catedràtic holandés Arjen Hoekstra va encunyar el concepte en 2002 i des de llavors s'ha treballat per a extraure dades sobre la petjada hídrica en diferents països del món. 

Hem de diferenciar entre tres tipus de petjada hídrica:

- Petjada hídrica blava: volum d'aigua de superfície o subterrània que s'introdueix en producte i es retorna al medi ambient. 

- Petjada hídrica verda: volum d'aigua evaporada procedent de la pluja i humitat. 

- Petjada hídrica grisa: volum d'aigua contaminada per la producció de béns i serveis. 

En les nostres activitats quotidianes utilitzem més quantitat d'aigua de la qual poguérem imaginar. També en els aliments, en processos de producció i fabricació. Per a produir un quilo de carn es necessiten 16.000 litres d'aigua, per a 1 quilo d'arròs, 3.000 litres, i per a 10 pomes, 700 litres.

La mitjana mundial de la petjada hídrica és de 1.240 metres cúbics per càpita per any. Per a fer-nos una idea de la quantitat d'aigua que consumim els països, tenim els exemples d'Espanya, amb una petjada hídrica de 2.325 metres cúbics a l'any per persona, o dels EUA amb 2.500 metres cúbics per càpita per any. 

En el següent vídeo s'explica molt bé aquest indicador mediambiental:

https://www.youtube.com/watch?v=n2QSxiiHj1I

https://www.sostenibilidad.com/agua/sabes-cual-es-tu-huella-hidrica/

Cançó "Som aigua" de Dàmaris Gelabert

Pedagoga, musicoterapeuta, autora i cantant de cançons infantils. És llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, especialista en Musicoteràpia i graduada amb honors pel Berklee College of Music de Boston (E.E.U.U.). Educadora de massatge infantil, creadora del mètode Totsona d’Estimulació Musical a l’etapa 0-6 i pionera a Espanya de les Cançons Personalitzades.

Després de tornar dels E.E.U.U, les ganes de posar a l’abast de mestres, pares i nens unes cançons i una manera de fer que estava convençuda que funcionaria, van animar a Dàmaris, junt amb el músic Àlex Martínez, a crear el segell discogràfic: Totsona Records. Des del seu primer disc Totsona!, un referent per l’educació musical al nostre país, Dàmaris Gelabert ha escrit més de 150 cançons, la major part d’elles, editades en els seus 16 discos i 2 DVDs.

Cançons que es canten a diari dins de l’àmbit escolar i familiar pel seu contingut pedagògic útil en la formació d’hàbits i rutines, d’ensenyaments bàsics i de valors educatius. Amb una manera pròpia d’entendre l’estimulació musical i amb una base musicoterapèutica ha creat el Mètode Totsona que es fonamenta en la cançó i en la necessitat d’entendre la música com el primer llenguatge de l’infant.   Combina la docencia amb concerts, audicions, tallers i espectacles per a nens, famílies i escoles.

Aquesta bonica cançó per a xiquets que ens parla de l'aigua està inclosa en el seu últim disc Naturalment i la podeu escoltar en aquest vídeo.

https://www.youtube.com/watch?v=hGIbVwwIFp4

Podeu trobar més informació sobre aquesta artista en els següents enllaços:

https://www.damarisgelabert.com
https://www.totsona.com/

Els oceans com a reguladors de la temperatura

Els oceans són reguladors tèrmics, absorbint diòxid de carboni. Com cobreixen quasi la totalitat del planeta, gran quantitat de CO2 és absorbit per les seues aigües. A les nits emeten la calor que van absorbir durant el dia, quan hi havia llum solar; però no solament això, sinó que constantment envien a l'atmosfera vapor d'aigua, formant-se així els núvols. Gràcies a aquest cicle d'absorció i emissió la temperatura del planeta es manté més o menys estable. 

Però no solament influeix en la temperatura de l'aire, sinó també en la de la terra fins a cert punt, fins i tot encara que estiga molt allunyat de la costa, a causa dels diferents corrents oceànics. En el món es distingeixen diverses, com el Corrent del Golf o el Corrent Circumpolar Antàrtic. Tenen un paper molt important en la regulació del clima i en el cicle dels nutrients de l'aigua. 

D'aquesta manera, tots els animals que viuen en l'oceà disposen de l'aliment que necessiten per a sobreviure, des del krill fins al tauró blanc. Els corrents marins poden ser fredes, que s'originen en les latituds polars i temperades, o càlides, que són aquelles que s'originen des dels tròpics fins a les latituds altes. Quan s'ajunten diverses, es formen els anomenats girs que en l'hemisferi Nord giraran en el sentit de les agulles del rellotge, o al contrari en l'Hemisferi Sud.

https://www.meteorologiaenred.com/por-que-es-importante-el-oceano.html

Consells per a estalviar aigua a casa

Veurem una sèrie de senzills consells per a estalviar aigua a casa:

• Dutxa't en comptes de banyar-te. Una dutxa suposa un estalvi mitjà de 400 litres per dia i llar.

• No deixes l'aixeta oberta en llavar-te les dents o afaitar-te. Amb aquesta pràctica tan habitual es malbaraten fins a 30 litres per persona cada dia.

• No mantingues l'aixeta oberta en rentar els plats. És millor omplir la pila i llavar en ella els plats.

• Reutilitza l'aigua. Intenta tornar a utilitzar l'aigua que no estiga bruta per a altres accions.

• Racionalitza el reg. Ho pots realitzar aprofitant l'aigua de pluja o bé establint sistemes de reg per goteig.

• Vés amb compte amb les fugides en el bany i la cuina. Cal revisar cada cert temps l'aixeteria i els elements urinaris perquè amb l'ús poden aparéixer xicotetes fugides que generen importants pèrdues d'aigua i diners al cap del temps.

• Canvia els teus electrodomèstics tradicionals pels quals tinguen l'etiqueta A+, A++ o A+++. Sobretot, la llavadora i el rentavaixella. Aquest tipus d'electrodomèstic estalvien un 50% de consum d'aigua gràcies als seus sistemes econòmics i els seus programes de mitja càrrega.

• Instal·la aixeteria termostatica o electrònica en la cuina i el bany. Aquests sistemes fa que l'ús de l'aigua es racionalitze en poder-se regular el consum.

• Col·loca aireadors o reductors del cabdal en les aixetes. Això farà que gasten menys quan els hàgem d'utilitzar.

https://www.vivus.es/blog/en-tu-bolsillo/medidas-para-ahorrar-agua/

L'enllaç d'hidrogen

L'aigua és un dels pocs líquids que, quan està en estat sòlid, flota. I això ocorre per alguna cosa que es diu “enllaç d'hidrogen”: és el que es forma quan un àtom d'hidrogen, que ja està establement integrat en una molècula, es veu atret per un àtom altament electronegatiu. Aquest gust per atraure electrons i tornar-se ions (partícules carregades elèctricament, en aquest cas de càrrega negativa) els porta a enllaçar-se amb àtoms d'oxigen, nitrogen i fluor. 

El gel és menys dens que l'aigua líquida perquè, quan les molècules d'aigua estan fredes i quietes, els febles enllaços de l'hidrogen les mantenen constantment a una distància fixa. No obstant això, en l'aigua que flueix lliurement, els enllaços estan contínuament trencant-se i refent-se, a causa de l'atracció que esmentàvem abans.

Aquest tipus d'enllaç s'explica més en profunditat en el següent vídeo:

https://www.lavoz.com.ar/espacio-de-marca/por-que-el-hielo-flota-sobre-el-agua

Les glaceres

Una glacera és una gran massa de gel comprimida, que es forma durant el transcurs de milers d'anys com a conseqüència de la neu que roman en un mateix lloc fins que es transforma en gel. Les glaceres són els objectes més grans de la Terra, i es mouen. Poden fluir molt lentament com a rius i passar entre les muntanyes creant clivelles i variades formacions de roca així com llacs.

Es considera que les glaceres són vestigis de l'última Edat de Gel, quan les baixes temperatures van obligar el gel a dirigir-se cap a les latituds més baixes, on ara el clima és càlid i no sembla haver-hi indicis de gel permanent. 

Constitueixen aproximadament el 10 per cent de la superfície total terrestre. I si de percentatges parlem, el 99 per cent de les glaceres està de fet contingut en les capes de gel polars de tots dos hemisferis, especialment a l'Antàrtida i a Groenlàndia.

Durant les estacions càlides, alguns alliberen aigua de desglaç degut a la seua fosa i creen cossos d'aigua importants per a la fauna i la flora, sense deixar de costat la seua utilitat per als éssers humans. Són la major reserva d'aigua dolça del planeta, contenint fins a tres quartes parts d'aquesta.

https://www.geoenciclopedia.com/glaciares/

Per què el gel sura sobre l'aigua?

L'aigua congelada pes un 9% menys que l'aigua en estat líquid. Això es deu al fet que l'estructura del gel forma un reticle que ocupa més espai i és menys dens que l'aigua líquida.

Quan l'aigua es refreda, el seu volum es contrau, com succeeix en tots els cossos, però en aconseguir els 4 °C cessa la contracció i la seua estructura es dilata fins a transformar-se en gel en el punt de congelació. Per això el gel és menys dens que l'aigua i flota sobre ella.

Aquest mateix fenomen provoca que els llacs, rius i mars comencen a congelar-se des de la superfície cap avall, i aquesta capa de gel superficial serveix d'abric als éssers que allí viuen. D'aquesta manera, encara que la temperatura ambiental siga extremadament baixa,  l'aigua de la superfície transformada en gel manté constant la seua temperatura en 0 °C.

I què passa amb l'aigua del fons? Queda protegida tèrmicament de l'exterior, i pot aconseguir els 4t o 5 °C, que són suficients per a la supervivència de certes espècies.

https://www.lavoz.com.ar/espacio-de-marca/por-que-el-hielo-flota-sobre-el-agua 

Els desafiaments de l'aigua

• 2,1 bilions de persones manquen d'accés a serveis d'aigua potable gestionats de manera segura (OMS/UNICEF 2017).
• 4,5 bilions de persones manquen de serveis de sanejament gestionats de forma segura (OMS/UNICEF 2017).
• 340 000 xiquets menors de cinc anys moren cada any per malalties diarreiques (OMS/UNICEF 2017).
• L'escassetat d'aigua ja afecta a quatre de cada 10 persones (OMS).
• El 90% dels desastres naturals estan relacionats amb l'aigua (*UNISDR).
• El 80% de les aigües residuals retornen a l'ecosistema sense ser tractades o reutilitzades (UNESCO, 2017).
• Al voltant de dos terços dels rius transfronterers del món no tenen un marc de gestió cooperativa (*SIWI).
• L'agricultura representa el 70% de l'extracció mundial d'aigua (FAO).
• Aproximadament el 75% de totes les extraccions d'aigua industrial s'utilitzen per a la producció d'energia (UNESCO, 2014).

http://www.un.org/es/sections/issues-depth/water/index.html